Carta A Ningú

E Bm E Bm Ets dolça com un paisatge D E Que no es pot fotografiar, E Bm Amb mil matisos agradosos D A E I un horitzó per a resseguir. E Bm Em van fer insensible D E I de vegades semblo fort, E Bm No vull dir que no tingui penes D A E però em són alienes les que són del cor. E Bm D E E Bm D A E E Bm D E E Bm D A E F# Elegants capgirells, A Maniobres de la ment; F# A B Uns àngels que fan fregues a la gent. F# Somnis llibertaris, A vagament agropecuaris; F# A B despertar i llegir aquesta carta a ningú. E Bm I torna el paisatge, D E Que és la natura que s'entén, E Bm I torno a mirar-te, bonica, D A E Des de molt lluny, des de la confusió. E Bm És una tristesa severa, D E la que embolcalla el viatger, E Bm una tristesa somiadora D A E que em dicta aquesta carta a ningú. E D Bm E Uuuuh E D Bm A E Uuuuh E D Bm E Uuuuh E D Bm A E Uuuuh E Bm És una tristesa severa, D E la que embolcalla el viatger, E Bm una tristesa somiadora D A E que em dicta aquesta carta a ningú.