La Donzella De Les Roses Vermelles

G D Em C D 2x G D Un soldat que anava a la guerra Em C G tot joiós cantant, G D va trobar una pobra donzella Em C G que estava plorant. Am Em Am Em "Què us amoïna, gentil minyona Am Em B7 Em rovellareu el cor plorant" G D El soldat deixà la donzella Em C G vora el camí ral, G D i amb un dubte sobre l’esquena Em C G encetà un nou cant, Am Em Am Em però la tonada no li sortia Am Em B7 Em sentia una cremor a les mans G D Aixecà la vista enlaire vers el sol ponent, Em Bm poc a poc les bromes roses portades pel vent, Am Em G D Em es tornaven rams de roses de color vermell Am Em G D Em que posava la donzella dintre d'un farcell. G D Una aurora de metralla Em C G li va trencar el son, G D es tornà vermella la pedra, Em C G la vall i l’horitzó, Am Em Am Em roges les bromes que el vent s’emporta, Am Em B7 Em vermella la suor del front. G D Al capvespre va ensopegar-lo Em C G vora el camí ral, G D abatut damunt de la pedra Em C G encetà un nou cant, Am Em Am Em però la tornada no li sortia Am Em B7 Em sentir una fredor a les mans. G D Aixecà la vista enlaire vers el sol ponent, Em Bm poc a poc les bromes roges portades pel vent, Am Em G D Em gotejaven rius de sang sobre els innocents; Am Em G D Em gotejaven rius de sang sobre els innocents. G D Em C D