Tots Els Homes D'escòcia

D G En Mateu diu entrem-hi, Em/G A D és un pub que s'ha de veure. Bm D Sempre hi ha algú que recita A o que canta en un racó. A la resta ens fa una mandra, però és que no hi ha alternativa. Va fem-ne una i cap a casa, vigileu els esglaons! G Obrim la porta, A entrem en un lloc minúscul. D Gent amb mirada perduda, G si n'hi ha quinze ja són molts. G Però és molt heavy, Bm uns setanta anys de mitjana, A i un senyor amb una guitarra D que ara acaba una cançó. D G I seiem a prop del foc, Em/G A D al costat un vell amb barba, Bm D que duu manta i espardenyes, A sota seu hi dorm un gos. I no sé qui de nosaltres va i murmura "quina fauna!". Amb els ulls ens l'assenyala i ens posem a riure fort. G Ai Mateu! A Ma dove chi hai portato, D que això tio sembla un geriàtric, G a un amic no se li fa. G Ai Mateu! Bm Que no et salva ni ta mare, A que avui pagues tu les pintes, D per mi ja podem marxar. D G Ens en fotem de tots Em/G A D del mort i de qui el vetlla Bm D quan de cop el vell s'aixeca A això tios pot ser molt bo. Amb un respirar feixuc i una veu ben arrugada diu "aquesta dedicada a tots els que ja no hi són". G I comença, A i arrenca amb la tornada, D i al voltant es fa un silenci G que ara no sabré explicar. G Però hem de callar, Bm tio, hem de callar! A Empassar-nos les paraules D i posar-nos a escoltar. El vell agafa aire, i les venes se li inflen, i la cara ben vermella com si s'hagués d'ofegar. Però creu-me, que a cantar d'aquella forma no hi ha cap escola al món que te'n pugui ensenyar. A De tots els homes d'Escòcia Bm amb aquell vell vam anar a topar A i de sobte vam entendre A G F#m Em D què volia dir cantar.